Eos

Infotaula personatgeEos

Eos, per Evelyn De Morgan (1850-1919), 1895 (Museu d'Art de Columbia, SC).
Tipuspersonificació de red sky at morning (en) Tradueix, alba
deïtat grega
deessa
titànide
deïtat solar Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraIlíada Modifica el valor a Wikidata
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaA la riba de l'Oceà
Família
ParellaZeus, Cèfal, Cleitus (en) Tradueix i Orió Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAstreu, Cephalus i Titonos Modifica el valor a Wikidata
MareTia Modifica el valor a Wikidata
PareHiperíon Modifica el valor a Wikidata
FillsBòreas, Zèfir, Notos, Hèsper, Faetont, Fòsfor, Apeliotes, Euros, Caecias, Lips, Sciron (en) Tradueix, Astrea, Pyroeis (en) Tradueix, Phaenon (en) Tradueix, Stilbon (en) Tradueix, Aoos, Emació, Mèmnon i Argestes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansHèlios (el Sol) i Selene (la Lluna)
Altres
DominiDeessa de l'aurora
EquivalentAurora
Goodreads character: 998286

En la mitologia grega, Eos (en grec, ἡ Ἠώς -Ēṓs-, gen. Ἠοῦς ‘aurora') era la deessa titànica de l'aurora, que sortia de la seva llar a la vora de l'oceà que envoltava el món, per anunciar el seu germà Hèlios, el Sol. Com a dea de l'aurora, obria les portes del cel (amb «dits enrojolats», segurament una referència a núvols enrojolants durant el cel rogenc propi de l'alba o del capvespre) perquè Hèlios pogués conduir el seu carro pel cel cada dia.

Eos era la filla d'Hiperió i Tea (o Pal·las i Estix) i germana d'Hèlios (el Sol) i Selene (la Lluna), «que brilla sobre tots els que estan a la Terra i sobre els immortals déus que viuen a l'ample cel», va dir Hesíode (Teogonia, 371-374).

L'adoració de l'aurora com a dea va ser heretada dels temps indoeuropeus. El seu equivalent en la mitologia romana era Aurora («Eos» és un cognat del llatí «Aurora» i del sànscrit (vèdic) Ushás ‘Aurora’,[1] sànscrit Uṣánas ‘estel de l'alba, Venus’),[2] i en la mitologia etrusca, Thesan. L'aurora va passar a ser associada a la religió romana amb Matuta, més tard coneguda com a Mater Matuta i també associada amb els ports marítims.

Tenia un temple al Fòrum Boari. L'11 de juny se celebrava la Matràlia en aquest temple en honor de Mater Matuta. Aquest festival només era per a dones en el seu primer matrimoni.

  1. Cf. sànscrit उषस् ushás. Dins: Monier Monier-Williams: Sanskrit-English Dictionary. Clarendon Press, Oxford 1899, pàg. 220, col. 1.
  2. Cf. sànscrit Uṣánas. Dins: Monier Monier-Williams: Sanskrit-English Dictionary. Clarendon Press, Oxford 1899, S. 219, col. 3