Giovanni Maria Bononcini

Infotaula de personaGiovanni Maria Bononcini

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 setembre 1642 Modifica el valor a Wikidata
Zocca (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 novembre 1678 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Mòdena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
1674 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, escriptor de no-ficció, teòric musical, musicòleg, violinista Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMarco Uccellini i Agostino Bendinelli Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGiovanni Bononcini, Antonio Maria Bononcini Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: a61f6064-ae77-48d4-a974-525e40da604c Lieder.net: 3495 Discogs: 3262699 IMSLP: Category:Bononcini,_Giovanni_Maria Modifica el valor a Wikidata

Giovanni María Bononcini, (batejat a Montecorone di Zocca, prop de Mòdena, el 23 de setembre de 1642 - Mòdena, 19 d'octubre de 1678), va ser un compositor i violinista italià, pare d'una dinastia musical: els compositors Giovanni Battista Bononcini i Antonio Maria Bononcini eren fills seus.

Va ser compositor de la cort de Mòdena i més tard mestre de capella en San Giovanni in Monte i Sant Petroni de Bolonya. Al mateix temps va ser membre de l'Acadèmia Filharmònica d'aquesta ciutat, lloc que va abandonar el 1671 en ser admés com a violinista en la cort de Mòdena. Des de 1674 fins a la seua mort, l'any 1678, en que va ser substituït per Giuseppe Colombi, va ser mestre de capella de la catedral de Mòdena, on entre d'altres alumnes tingué a Antonio Maria Pacchioni.[1]

L'obra de Giovanni Maria Bononcini és, sobretot, instrumental. En els seus Trattenimenti estableix ja clarament una distinció entre els gèneres da chiesa i da camera; a més, va contribuir a fer progressar la cantata amb veu solista d'estil bolonyès, en la que els instruments són sol·licitats constantment i les parts vocals estan dominades per esquemes instrumentals.

  1. * Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 40, pàg. 1325. (ISBN 84-239-4540-5)