Back Eileithyia ALS إيليثيا Arabic Илития Bulgarian Eileithyia Breton Eileithýia Czech Eileithyia Danish Eileithyia German Ειλείθυια Greek Eileithyia English Ilitio Esperanto
 El naixement d'Atena de la ment de Zeus fou assistit per Ilitia (dreta). Àmfora policromada, Museu del Louvre  | |
| Tipus | deessa deïtat grega |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Mare | Hera |
| Pare | Zeus |
| Altres | |
| Domini | part |
| Equivalent | Lucina |
Ilitia (en grec antic: Εἰλείθυια, Eileithyia, llatí: Īlīthȳia)[1]) fou una deessa de la mitologia grega, filla de Zeus i Hera, protectora dels parts i dels nadons. Els romans la identificaren amb Lucina. Era adorada a la cova d'Ilitia, situada a Amnissos, a uns 7 km de Càndia, a Creta. Segons una tradició, la deessa va néixer d'Hera dins la cova, fet esmentat per Homer en l'Odissea.[2]
- ↑ La forma llatina apareix esmentada, per exemple, al vers 14 del Carmen saeculare d'Horaci. La mètrica (estrofa sàfica) ens permet de copsar-ne la quantitat vocàlica -i doncs l'accentuació- i el nombre de síl·labes (tetrasíl·lab):
«Rītĕ mātūrōs | ăpĕrīrĕ pārtŭs
lēnĭs Īlīthȳ|iă, tŭērĕ mātrēs,
sīuĕ tū Lūcī|nă prŏbās uŏcārī
sēu Gĕnĭtālĭs» [...]
Oh tu que endolceixes, com tu ho saps fer, el naixement dels fruits madurs, Ilitia, protegeix les mares, sia que et plagui d'ésser invocada amb el nom de Lucina, o bé amb el de Generadora; deessa, fes créixer la nostra estirp, fes que siguin eficaços els decrets dels pares sobre el casament de les dones i sobre la llei conjugal, que farà néixer una nova generació, per tal que un cicle invariable de deu vegades onze anys torni a dur els cants i els jocs durant tres dies esplendents i altres tantes nits delitoses amb un gran aplec de gent.
Horaci: Odes i epodes. Volum II (Odes, llibres III-IV, cant secular, epodes). Text revisat i traducció de Josep Vergés. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1981. Pàgines 106-107. ISBN 84-7225-205-1 i 84-7225-001-6.
Igualment Ovidi, Amors, Llibre II: XIII, vers 21, i Ovidi, Metamorfosis Arxivat 2020-10-30 a Wayback Machine., llibre IX, vers 283. - ↑ Parramon i Blasco, 1997, p. 123.