Muses

Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical

Les muses[1] o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música. Són germanes entre elles. Segons algunes tradicions són filles de Zeus i Mnemosine,[2] mentre que a d'altres ho són d'Harmonia, o d'Urà i Gea, és a dir, el cel i la terra.[3] Els romans van associar les muses a les fonts.

De són tres, com les Càrites, o les que anomena Pausànies: Aedea, Mnemea i Meletea. El culte a les tres muses es donava especialment a Delfos i a Sició. A Lesbos hi havia un culte dedicat a les set muses. Al final, el nombre de muses es va establir en nou, cadascuna de les quals inspirava i protegia un gènere diferent.

Malgrat que l'origen del seu culte va ser la Pièria, prop de l'Olimp, finalment es van situar al Parnàs, la muntanya en la qual s'assentava el santuari de Delfos, en ser associades al culte d'Apol·lo. Cap musa té descendència directa, ja que romanen verges, tot i que algunes tradicions els atribueixen matrimonis i fills igual que la majoria de déus grecs.

De les nou muses tradicionals van emergir les diferents classificacions de les arts.

  1. «Muses». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.107. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 
  3. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 375. ISBN 9788496061972.