Zeus

Infotaula personatgeZeus
Ζεύς Modifica el valor a Wikidata
Statue of Zeus.jpg
Tipusdéu del tro
deïtat de la mitologia grega
Rei dels Déus Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraIlíada, Odissea i Hades Modifica el valor a Wikidata
Mitologiamitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexemasculí Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMont Olimp
Família
ParellaEgina, Leto, Leda, Ega, Alcmena, Anaxitea, Antíope, Astèrope, Càbia, Cal·listo, Carme, Cassiopeia, Caldena, Climena, Dànae, Demèter, Dia, Dione, Elara, Electra, Europa, Eurimedusa, Eurínome, Gea, Himalia, Hora, Io, Iodama, Isònoe, Laodàmia, Mera, Maia, Mnemòsine, Níobe, Nysa, Otreis, Pandora, Persèfone, Plutó, Pluto, Protogènia, Selene, Sèmele, Taígete, Talia, Tràcia, Tia, Afrodita, Càl·lice, Làmia, Podarge, Pirra, Cal·líope, Doris, Equidna, Eos, Eurídome, Etna, Hèlice, filla sense nom de Borístenes, Contumèlia, Còrife, Creta, Cirno, Eurínome, Nèmesi, Làmia i Phthia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHera
MareRea
PareCronos Modifica el valor a Wikidata
FillsAres, Atenea, Apol·lo, Artemisa, Dionís, Hebe, Hermes, Hèracles, Helena de Troia, Hefest, Perseu, Minos, les muses, les Càrites (i de vegades Afrodita[1])
GermansHestia, Hades, Hera, Posidó, Demèter, Quiró
Altres
Part dedivinitat olímpica Modifica el valor a Wikidata
DominiRei dels Déus, Déu del cel, Déu del Llamp i el tro, Déu de la Llei, l'Ordre i la Justícia
SímbolLlamp, àguila, toro, roure
EquivalentJúpiter, Perun, Idaeus, Ammon, Baal i Thor Modifica el valor a Wikidata

En la mitologia grega, Zeus (en grec antic Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos[2] (Saturn en la mitologia romana) i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter i en l'hindú Indra, i els grecs van identificar el déu egipci Amon amb Zeus. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta dels seus germans, i també d'altres déus, i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp.[3]

Els seus atributs són el llamp, l'àguila i el ceptre. Se'l sol representar o bé dempeus amb el llamp a la mà dreta alçada, o bé assegut en posat majestàtic.[4]

Va casar-se amb Hera però tingué diferents embolics i fills amb altres dones, ja fossin divines o mortals, i també va mantenir relacions amb algun noiet com Ganimedes.[5] Una de les seves dones era Mnemòsine, deessa de la memòria. Amb ella va tenir nou filles, les muses: Euterpe, Terpsícore, Polímnia, Melpòmene, Talia, Cal·líope, Urània, Clio i Èrato. Alguna de les seves conquestes femenines són Alcmena, una mortal anomenada Leda a la qual Zeus va posseir convertit en cigne, o Europa. Per tal d'aconseguir els seus desitjos era capaç de transformar-se en qualsevol animal. A més, posseïa el domini sobre les tempestes, els llamps i els trons.

  1. Afrodite. ne.se. Consulta 30 de desembre 2020. Plantilla:Sv icona
  2. D'on els seus epítets Cronió, Cronida, grec antic ὁ Κρονίδης -ίδου (Ζεὺς Κρονίδης), ὁ Κρονίων -ίωνος (Ζεὺς Κρονίων); llatí Cronīdēs -īdis.
  3. «Zeus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Smith, 1874, p. 1324.
  5. Hesíode "Teogonia" 116 i seg.